INTRODUCCIÓ A LA VIDA I OBRA DE JOAN OLIVER
Quatre coses sobre l'autor abans de preparar l'estudi de l'obra.
(Del pròleg de Pilar Puimedon a Allò que tal vegada s'esdevingué, Ed. Proa, Barcelona, 2008.)
Neix a Sabadell, el 29 de novembre de 1899. Era el quart fill d'una família de l'alta burgesia de la ciutat. Cursà la carrera de dret, però el seu interès per les lletres el portà ben aviat a col·laborar al Diari de Sabadell.
Les seves primeres incursions literàries ja deixen veure un Joan Oliver crític amb la moral i els costums de la classe burgesa, classe a la qual curiosament pertanyia.
Al llarg dels anys 20 i 30 publica narracions, estrena obres de teatre i se submergeix també en la creació poètica amb el pseudònim de Pere Quart. Es manté molt actiu fins i tot un cop esclatada la Guerra Civil, quan publica precisament l'obra que ens ocuparà: Allò que tal vegada s'esdevingué.
El resultat de la Guerra Civil l'obligà a exiliar-se a Santiago de Xile. L'any 1948 torna de l'exili i és empresonat dos mesos i mig. Oliver es troba amb una societat desfeta, sense llibertats i amb un món ultraconservador, presidit per tot allò que ell havia rebutjat.
EL TEATRE DE JOAN OLIVER
El teatre català contemporani es veu greument afectat per la Guerra Civil i la postguerra: la prohibició de representar en català i la censura ho posen molt difícil als autors i al públic, lògicament. Però, ja que no pot dur a terme una activitat normal, Joan Oliver s'esforça a traduir al català obres de dramaturgs clàssics com Molière, Shaw, Beckett, Brecht, Txèkhov, etc.
La primera etapa de la producció teatral d'Oliver és la que ara ens interessa i va de l'any 1928 al 36 (any de la Guerra). Les seves obres es classifiquen dins la "comèdia burgesa" (obres perfectament estructurades en plantejament, nus i desenllaç) i tenen un to crític envers la societat. Els personatges són esquemàtics, estereotips negatius de tot allò que l'autor vol criticar. La crítica, la ironia, la paròdia són les seves principals armes.
Pel que fa al llenguatge, Oliver tria un registre col·loquial i un to familiar però sempre correcte, amb estructures sintàctiques conversacionals, per tal de conferir el major realisme i força als seus personatges.
BIBLIOGRAFIA GENERAL:
Enric BOU, "Joan Oliver, Pere Quart", dins Història de la literatura catalana. Barcelona, Ariel, vol. 10, pàgs. 287-301.
A. CARBONELL i M. CASSANYES, Llengua i literatura, Mirada 1, ed. Teide, 2008,pàgs. 279-280.
MATERIAL D'INTERÈS:
Joan Oliver
La Bíblia (Gènesi)
Bloc de literaura
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
