MÚSICA I POETES: FRANCESC RIBERA "TITOT" CANTA GUILLEM DE BERGUEDÀ
Francesc Ribera, cantant del grup Brams, va treure l'any 2003 un magnífic disc amb l'obra completa de Guillem de Berguedà. Aquest fet posa de rellevància la vigència del trobador català.
-Després de veure el vídeo,responeu la següent pregunta:
1. Quina és la concepció de la poesia en Guillem de Berguedà. Argumenta la teva resposta fent referència a l'ús que fa del sirventès en la seva obra poètica (Cansoneta leu e plana, Cantarey mentre m'estau...)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
27 comentaris:
Guillem Berguedà utilitzava la poesia com a arma d'atac personal, de propaganda o atac polític, de polèmica literària o com a moralitzadora. És a dir, com a mitjà per transmetre les seves idees a l'oïent. En la majoria dels casos, el que transmetia eren crítiques o burles a Pere de Berga, el bisbe d'Urgell i a Ponç de Mataplana, personatges que ridiculitzava davant el públic.
Diem que utilitzava el Sirventès perquè el que realment importava de la seva poesía no era la forma, sinó el contingut. La "cansoneta leu e plana" per exemple, només té una intenció, criticar i ridiculitzar al Marquès de Mataplana (el poema no intenta transmetre bellesa ni té una estructura perfecte).
Paula Cané 1r BAT-A
Guillem de Berguedà en la seva poesía utilitzava el sarcasme i l'insult per atacar tant l'aspecte físic com el comportament moral dels seus enemics com Pere de Berga, Arnau de Preixens, bisbe d'Urgell, i Ponç de Mataplana amb burles públiques.
Tal com diu la seva vida, va fer bons sirventesos on deia mal dels uns i bé dels altres, i es vantava de les dones que sofrien d'amor per ell.
La cansoneta lleu e plana, com a gènere, és un sirventès, doncs, adreçat a Ponç de Mataplana, amb la intenció clara de criticar aquest noble. Ho fa donant la volta a les qualitats que defineixen la cavalleria: l'honor, la lleialtat, la força física, la valentia en la lluita, la cortesia amb les dames.
En Cantarey mentre m'estau Guillem de Berguedà, escriu un altre sirventes, contra l'esmentat bisbe Arnau de Preixens i un altre dels seus enemics més odiats, el vescomte Ramon Folc de
Cardona.
Nuria Pigem 1r BAT-A
Guillem de Berguedà utilitzava els sirventès per tal d'explicar els seus pensaments i opinions: insultant, ridiculitzant, rient-se i reptant els seus enemics, burlant-se de la societat feudal.
Aprofitava per enfrontar-se i ridiculitzar a Pere de Berga, Ponç de Mataplana, Ramon Folc de Cardona i a Arnau de Fréixens amb els seus sirventès.
Utilitzava un llenguatge enginyós, agressiu i irònic.
Presumia de ser un gran seductor.
La seva poesia té molta força, no intenta transmetre res més que la burla i humiliació.
Cristina Pujol
1 BAT A
En aquesta entrevista, "Titot" ens explica una mica la poesia trobadoresca de Gillem de Berguedà.
Aquest personatge de Berga no era un trobador clàssic i normal que només escrivia poesia trobadoresca relacionada amb l'amor cortès, a part d'això també utilitzava les seves creacions per ridiculitzar a la gent, burlar-se'n, amenaçar-la... algunes "víctimes", entre d'altres, van ser Pere de Berga (veí), Pons de Mataplana, Ramón Folch de Cardona (aquest senyor va assassinar Guillem de Berguedà) i un bisbe de l'Urgell.
El contingut del sirventès era utilitzat com una arma d'atac i la persona criticada se'l prenia molt seriosament (baralles), per aquest motiu Guillem s'havia posat en més d'una baralla i havia anat a la presó.
Guillem de Berguedà no creava poemes perquè fossin bells i tinguessin una estructura perfecte, els creava per expresar aquestes burles i insults. Un exemple l'hem estudiat a classe i s'anomena: "Cansoneta leu e plana".
Va ser un dels millors trobadors d'Europa tot i que va estar poc valorat al ser català.
Laura Martín 1rBAT- A
pd: una pregunta, on s'ha de veure el vídeo de Ramón Llull?
Hola bloggaires!
Com han anat aquestes fires passades per aigua?
Espero que hàgiu tingut temps per tot, també per animar una miqueta les qüestions pendents al bloc...
Felicito a la Paula,la Núria,la Cristina i la Laura per la ràpidesa i l'encert a l'hora de publicar els seus comentaris al bloc.
Bones observacions sobre Guillem de Berguedà i els seus sirventesos. Recordeu que el sirventès no és un gènere literari -en canvi si que ho és la poesia- sinó un tipus de composició dins les formes poètiques medievals que tenia una intenció moralitzadora i sovint era utilitzada com a arma d'atac personal, de propaganda política o de polèmica literària.
P.D.: Laura,i a tots/es els que vulgueu veure el vídeo dedicat a Llull, cal entrar a l'apartat Ramon Llull, dins autors de la literatura catalana (franja dreta del bloc, sota la imatge Sobre la lectura. El documental es titula Ramon Llull, ciència i acció i us pot resultar útil per repassar per l'examen. Cal tenir instal·lat el Realplayer per veure'l correctament.
Apa,no m'enrotllo més, ens veiem a classe (o per l'insti...)
---> Primer de tot m'agradaria aclarir els problemes que vaig tenir per fer una conta i per registrar-me, perquè fa uns dies que ho buscava, fins que m'ho ha dit ara la paula. ( perquè he tingut seriosos problemes =S )
El nostre trobador, Guillem de Berguedà feia servir la seva poesia majoritàriament per amenaçar, burlar-se ,insultar o fins i tot raptar enemics que podien anar des de un simple pagès o un frare qualsevol fins al mateix Alfons d'Aragó, però sobretot a quatre, que eren: Pere de Berga , que era el seu veí , Ponç de Mataplana, Ramon Folch, que el va assessinar a traïció i Arnau de Praixens, el bisbe d'Urgell.
I l'ús del sirventès a ell majoritàriament li acabava aportant enfrontaments bèl·lics i represalies entre els reis de la noblesa o afectats i Guillem, per les quals Guillem va haver de fugir i, fins i tot, estar tancat a la presó. Perquè a ell li importava la manera de dir les coses no com dir-les.
Bueno doncs, fins aquí les mini-vacances de la feria de Abri', esperem que us hayan anat molt i molt bé i que us hagin gustat mushoo, mushoo ,mushooo...
La concepció de la poesia que té Guillem de Berguedà és que li és útil per expresar el que sent, així com també per transmetre missatges a altres homes coneguts. El que passa, és que Guillem de B. era una persona força agresiva, que li agradava "buscar brega", i amb això es va guanyar molts enemics. Aquests enemics, podien ser tan nobles com pagesos, o marquesos o Reis, fins i tot.
D'aquests enemics, però, en tenia 4 "d'importants", els quals insultava, ridiculitzava i amenaçava a trevés dels seus sirventesos.
Un d'aquests enemics, Ramon Folc de Cardona, el va acabar assessinant. Podem dir, doncs, que Guillem de Berguedà va tenir una vida molt agitada i, amb la seva fama de seductor i bocasses, va haver de fugir i va estar a la presó en més d'una ocasió, ja que els sirventesos que escrivia eren motiu d'enfrontaments bèl·lics.
Així doncs, Guillem de Berguedà utilitzava la poesia, feta amb molt d'art, això sí, per agredir verbalment els seus enemics (i això podia acabar en una agresió física).
Guillem de Berguedà se’l considera el millor escriptor de sirventesos, ja que al contrari de tots els trobadors de l’època va fer servir la poesia per insultar, riure-se’n, criticar i degradar als seus enemics; els quals no van ser pocs en la seva vida. Quan volia encarar-se amb algú seduïa a la seva dona, germana, mare o filla i enviava un joglar a que ho cantés.
Per tant, també va escriure cançons d’amor cortès però quasi sempre el seu objectiu era el mateix. Sabia usar la ironia, la violència, l’orgull, la humilitat i la tendresa en els millors moments per aconseguir el que volia.
Precisament la cançó de “Cansoneta leu e plana” es dirigeix en un dels seus màxims enemics (Arnau de Preixens, el bisbe d’Urgell), i l’acusa de sodomitzar escolans entre altres coses.
Tot i així se’l considera un dels millors trobadors de la seva època i més enllà.
Marta Perafita 1r BAT A
Guillem de Berguedà és un trobador que vol arribar a tothom, és a dir transmetre, però no ho fa d’una manera com per exemple: l’amor cortès, sinó que ho fa amb la burla o to irònic. Els sirventesos.
Aquestes ironies, les utilitzava per ridiculitzar, amenaçar, burlar, insultar,... la gent. Alguna d’aquestes "víctimes" van ser: Pere de Berga, Ponç de Mataplana, Ramon Folch i Arnau de Preixens.
El contingut dels seus sirventesos, sovint no era de bon gust per a la persona que anava referit, i a vegades havia acabat en baralles i fins i tot a la presó.
Guillem de Berguedà no donava importància a la forma, ni estructura del sirventès, sinó que es fixava amb el contingut.
La cançoneta leu e plana, ens mostra clarament la intenció d’aquest trobador: la burla o la ridiculització de Mataplana.
Un aspecte en contra de Guillem de Bergudà va ser la seva llengua, el català, que per això no va ser tant reconegut, tot i que va ser molt important.
Guillem de Cabestany , trobardor important d'Europa mediaval del segle XII que va tenir la seva mala sort de ser català i per tant no poder ser tant conegut com altres personatges anglésos.
Jo crec que el que va intentar fer Guillem de Cabestany es ala seva manera cridar l'atenció, ser diferent dels altres trobadors de l'època.
Va fer donar ala vista el seu art no de manera tipica amb l'amor cortés, líric , coses maques, etc.
sinó que va demostrar-ho fent el contrari , insultant, amenaçant.
Com es de imaginar Guillem de Cabestany havia de tenir algun enemic, precisament en tenia quatre de principals. I va arribar a assesirar-ne un a traicció. Tenint moltes consequiencies al llarg de la seva vida.
Així dons la seva concepció es transmetre el que sent , que per el que sembla Guillem de Cabestany no era una persona de pensements nets.
Laura Bellmàs . 1r C
Guillem de Berguedà era un noble del s.xII que tenia un caràcter molt fort, era envejós, volia molt de poder, sempre es posava en problemes, seduïa a moltes dames... Per això i altres motius es va guanyar molts enemics i pocs amics.
Ell utilitzava el sirventès per insultar, ridiculitzar, enfurismar, reptar... els seus enemics principals, que sempre es presentaven a la cita i muntaven un bon aldarull.
La conclusió que en trec, és que feia servir els seus poemes com a arma d'atac contra els seus enemics.
Guillem de Berguedà es va guanyar tanta mala fama que va haver de marxar de Catalunya i va acabar empresonat.
Podem afirmar que va ser un dels trobadors més famosos de tot Europa, llàstima que fos català.
Pd: he tingut uns problemes GEGANTS per obrir un compte.
Aina Badia Soteras 1er Bat-A
Guillem Berguedà utilitza el sirventés per ridiculitzar a la persona, que per qalsevol motiu, creu que s'ho mereix.
És una arma, la utlitza sempre de forma crítica, per atacar a qui vulgui. La seva expressió és bastant entenedora ja que vol que els lectors puguin entendre bé les burles que utilitza.
Utilitza l'enginy, la sàtira i sobretot l'rionia per ridiculitzar a la persona.
Com hem pogut veure en "la cansoneta leu e plana" ridiculitza a Mon de Mataplana fins a l'extrem, el ridicuitza per les seves mancances físiques i fins i tot arriva a insinuar que és homosexual, cosa que en aquella época estava molt mal vist pel tema militar i d'armes, no estava ben vist per unageneració tant cristiana
El que vol provocar, Guillem Berguedà, és la rialla dels lectors per ridulitzar i posar en contra d'aquella persona als lectors.
Guillem de Bergueda era, sobretot, autor de sirventès. Utilitzava el sirventès per a atacar els seus enemics, insultar-los i deixar-los en rídicul, amb un llenguatge agressiu, amb ironia i amb sornegueria. Aquests enemics eren, la majoria de vegades, el seu veí Pere de Berga, el bisbe d'Urgell Arnau Preixens,Ponç de Mataplana i Ramon Folc de Cardona.
En l'obra Cansoneta leu e plana Guillem de Berguedà fa mala propaganda de Ponç de Mataplana, al qual sembla que estava relacionat per lligams feudals.
Tot i així, Guillem va crear un plany en motiu de la mort de Ponç de Mataplana.
Guillem de Berguedà utilitzava la poesia com a atac personal contra els seus enemics. També la utilitzava per fer un resó polític. Ja que així transmetia les coses als oients. Bàsicament escampava pestes de Pere de Berga, Ponç de Matapalan i el Bisbe d'urgell.
Utilizava el sirventès per atacar d'una manera irònica i enginyosa ja que el que l'importava no era la forma en com estava escrita sinó el que hi deia. Un exemple com la "cansoneta leu e plana" pretén ridiculitzar a Ponçs de Mataplana, en aquest sirventés va utilitzant un sèrie d'insults cada cop més elevats, es a dir, insulta de manera gradual de més a menys impotància. Pimer es posa amb el físic i en els últim versos l'acusa d'homosexual.
Guillem de Berguedà tot i haver escrit sirventesos molt forts quant Ponç de Mataplana es va morir li va escriure un dels planys més bonics.
Aida Duran
1r BAT A
Tot està dit però escriure la meva visió :
Guillem de Berguedà :
-Guillem de Berguedà utilitzava el sirventès per atacar a altres persones ja fos pel seu físic ( per exemple : d'un que no tingués braç , o dent , que fos baix , o molt alt...)o pels seus pensaments o ideals. A mes en sabia molt de fer sirventesos ( cançoneta lleu i plana )
Guillem de Berguedà fugia de l'estereotip del típic trobador que escriu amb molta lírica, que és cortès, que el relacionem amb l'amor...
Va destacar escrivint sirventesos on amenaçava, atacava i reptava els seus enemics, com eren per exemple Pere de Berga(el seu veí),Ponç de Mataplana, Arnau de Preixens (bisbe d'Urgell) i Ramon Folc de Cardona.
Aquests sirventesos tenien unes conseqüències: enfrontaments bèl•lics, represàlies etc. Per aquests motius Guillem de Berguedà ha de fugir i porta una vida molt agitada.
Un exemple molt clar el trobem al sirventès "Cansoneta leu e plana" en el qual podem observar que Guillem de Berguedà ataca al Marquès de Mataplana. Aquest poema no té cap intenció estètica, sinò que l'objectiu té una intenció de donar una publicitat negativa a aquelles persones enemigues i de ridiculitzar-les.
pd.jo també he tingut problemes GEGANTS per penjar això...
Guillem de Berguedà no era el típic trobador del s. XII que escrivia amor cortès. A través dels sirventesos que ell escrivia, la seva intenció era insultar, ridiculitzar, amenaçar des del pagès fins hi tot el rei Alfons d’Aragó, en especial a Pere de Berga, Ponç de Mataplana, Ramon Folc de Cardona, Arnau de Preixents. Sovint, també, buscava al rialla, utilitzava un llenguatge agressiu, sense deixar de banda l’enginy i la ironia. A vegades acabava amb afrontacions bèl•liques, el bisbe es presentava al castell de Guillem de Berguedà.
Judit Sala 1r BAT-B
Guillem de Berguedà utilitzava el sirventès com una manera d’explicar les seves idees, expressar les seves opinions que molt sovint eren crítiques o ‘insults’ però expressats en un to de burla per tal de ridiculitzar. Algunes de les persones que apareixen en els seus sirventesos són: Pere de Berga, Ponç de Mataplana, Ramon Folch (que va acabar matant a Guillem de Berguedà) o Arnau de Praixens.
Guillem de Berguedà no tenia en compte l’estètica del poema, sinó que donava més importància en la manera com expressava aquestes crítiques.
CRISTINA BOTE
1r BAT-B
La figura del trobador Guillem de Berguedà va ser molt important i significativa per la Catalunya del s.XII, tant per la seva poesia, de la qual destaquen els sirventesos, com per la seva personalitat.
De fet, els dos aspectes es poden veure relacionats ja que la seva forta personalitat es veia reflectida en els sirventesos. Aquestes composicions tenien una intenció moralitzadora i sovint era utilitzada com a arma d'atac personal, de propaganda política o de polèmica literària.
En general, s'allunyava de crear bellesa i perfecció per donar una importància extrema al contingut de l'obra.
Un dels exemples més clars el trobem a "Cansoneta leu e plana", ja que la burla i l'insult són els temes predominants d'aquest sirventès.
El que més sorprenia, era el fet de criticar, sense cap mena d'eufemisme, a grans personatges d'alt llinatge d'aquella època, per exemple, el seu veí Pere de Berga,Ponç de Mataplana i, fins i tot, s'atrevia amb el bisbe d'Urgell: Arnau de Preixens.
En definitiva, va ser un personatge polèmic i influent per l'època a la qual va viure.
Laura Teixidor
1r-BAT-B
Guillem de Berguedà utilitzava el sirventès per a atacar els seus enemics, insultar-los, burlant-se, criticar-los, amenaçar-los, enfurismar-los, reptar-los… i deixar-los en ridícul, amb un llenguatge agressiu, amb ironia i amb sornegueria. els seus enemics principals, que sempre es presentaven a la cita i muntaven un bon aldarull, ja que el que l'importava no era la forma en com estava escrita sinó el que hi deia.
"la cançoneta lleu e plana" tracta d'una composició contra Ponç de Mataplana que es pot considerar modèlica en diversos aspectes. En primer lloc, des del punt de vista del lector actual, s'acosta a la poesia popular. Té, a més, una estructura temàtica molt equilibrada: en les tres primeres estrofes se centra en el lamentable aspecte físic de Mataplana i les dues darreres critiquen la seva moralitat. I al llarg de tot el sirventès, els dos versos del refrany que exposen el motiu principal: la poca fiabilitat (la traïdoria, l'engany) com a característica principal del personatge. En conjunt, però, el que cal remarcar és que possiblement aconseguí allò que pretenia: fer de Ponç de Mataplana un personatge còmic, ridícul, grotesc; i no hi ha res més efectiu per aconseguir la desqualificació d'algú que fer que la gent no se'l prengui seriosament.
Bea 1BAT-B
Guillem de Berguedà utilitza com arma d'atac, contra el físic o a la moral dels seus enemics, el sirventès;un tipus de composició molt frequent a les creacions poètiques medievals que tenia una intenció moralitzadora i sovint era utilitzada com a arma d'atac personal, de polemica literària o propaganda política.
A la Cansoneta lleu e plana s'adreça al noble Ponç de Mataplana rient-se del seu físic i acusant-lo d'homosexual.
Al Cantarell mentre m'estau Berguedà escriu contra el bisbe Arnau de Preixens juntament amb un altre dels seus enemics, Ramon Folc de Cardona.
David Julià Usieto 1r Bat. A
Segueixo atentament les vostres intervencions i us recordo que molts de vosaltres encara no heu participat al bloc!
Laura i David (09/11/08), podríeu identificar-vos? Si no indiqueu nom i cognoms i curs em serà una mica difícil saber qui sou, no us sembla?
Els vostres comentaris són prou correctes, però, tot i que està bé que us informeu sobre l'autor i els poemes, valoro que les intervencions sigui "de collita pròpia".
Molts/es de vosaltres esmenteu que l'objectiu de l'obra de Berguedà era deixar en evidència els seus enemics, convertint-los en la riota de tothom; però no oblideu que sí tenia en compte "l'estètica". De fet, destaca la gran qualitat de les seves composicions (admirat fins i tot per Dante), d'un refinadíssim art en la rima i la mètrica.
Guillem de Berguedà va utilitzar la seva poesia per amenaçar, ridiculitzar i insultar als seus enemics: un molt destacat era Pere de Berga, Ponç de Mataplana; Ramon Folc de Cardona (que finalment va assesinar l'escriptor)i el bisbe de l'Urgell.
Feia ús d'un llenguatge agressiu i a l'hora enginyós i ple d'ironia.
Aquests sirventesos contenien un conjunt de crítiques que comportaven un seguit de batalles entre l'escriptor i la persona de la qual havia fet ús de burla.
En el sirventès " cançoneta leu e plana" Guillem de Berguedà es dedica criticar al noble Marqués de Mataplana remarcant fets com la caiguda a cavall i qüestionar la seva sexualitat.
Ariadna García
1r BAT B
Guillem de Berguedà utilitza la poesía com a arma per desprestigiar al seu rival. Per poder realitzar-ho fa servir el sriventés un tipus de composició dins de la poesia.
Per ell el que importava era el contingut, el que expressava, i que quedés ben desprestigiat el seu rival.
En la Cansoneta leu e plana intenta ridiculitzar ak Marquès de Mataplana de manera que es fica amb el seu aspecta físic fins al punt de críticar el seu braç malmés.
Publica un comentari a l'entrada